Solo hay una cosa mejor que soñar. Convertir tus sueños en realidad!!!!

Carpe Diem!

domingo, septiembre 25, 2011

Crònica d' un finisher. Xavi Martinez

                                                     
                                                        Gran Xavi entrant en l ' arribada 



Dijous matí: compra de l’equipació. ABC de qualsevol esportista.
Dijous tarda: arribada a Mallorca, inscripció i compra de les bambes voladores K Swiss Blade. ABC. També vam anar a reconeixer el circuit; els primers 37km inclòs el port de 17km. No es dur però molt llarg.
Dijous nit sopar amb el Lerma, company de fatigues: pasta + carn + botella de vi. ABC.
Divendres: anar a recollir la bici + 40’ rodant la primera part del trajecte i 10’ de natacio; per confirmar molt bones sensacions als meus sectors entrenats.
Per la tarda agafo el cotxe i vaig a recollir a la Cristina a l aeroport. També faig els ultims 50km del sector ciclista (amb cotxe eh...). Tot pla amb loopings suaus. Bones notícies per acabar tranquil. Material a boxes..quina organització!!!!
Penso en l’estrategia de carrera:

Inicialment tenia els objectius de temps per parcial, però prefereixo ser prudent perquè no volia desgastar-me i volia disfrutar de tants sacrificis fets. Així doncs queden de la següent manera:
Natacio molt suau: 35-40’
Bike: 24 km/h per fer-ho en 3:45’. Tots els entrenos el meu millor parcial era de 23,9; però confio en el meu coach. Fins al km 20 que comença a pujar no passar de 135 pulsacions; el port a 150-160; el final no passar de 140 i dossificar-me. 3 barretes i molts electrolitos.
Run: 145-155 pulsacions. No importa el ritme. Calculo 2:15 i l objectiu acabar disfrutant amb els genolls bé. 3 gels km 6-11-17. M’acompanya una condropatia rotuliana de grau1-2 desde les meves èpoques de jugador de bàsquet, així que l’entreno que he pogut fer en tota la temporada ha estat de 17km en total!!! ABC, jeje
Transicions caminant.
Divendres nit pizza a les 20:30. 12 hores abans de la cursa.

Em planto a l event de l’any amb 7 hores 30’ de mitja setmanal en les ultimes 26 setmanes. 1600km de bici, 65 de natacio, 60 hores de gimnas i  17km de cursa a peu (ABC). La feina ja estaba feta. 79kg, pes ideal. L’any passat a aquestes alçades portava 60% menys d’entreno.


Cursa dissabte 8:30 am.
Diana a les 6:15. Esmorzar sòlid. Cereals amb iogurt desnatat, dos torrades de pa integral amb mermelada. Electrolitos. Escoltant música i veient la cara de concentració als altres triatletes de l’hotel. Sé que no fallaré. Un bon amic que està passant mals moments es planta a la sortida per animar-nos; quin gran detall Juanjo.
Swim: sortida molt neta. Jo com sempre em poso al mig una mica cap a la meva esquerra, ja que respiro cap a la dreta i així controlo les boies (en aquest cas estaven totes a la dreta) i als nedadors. Vaig totalment recte (motl important). De tant en quant agafo els peus d’algun que porta bon ritme (es com anar al rebufo) però el passo...em noto molt confiat. Passo a molta gent i sense fer patades!!! Nomès moc els brassos. Puto phelpstinez!! A la meitad miro el temps i flipo de lo bé que anava. Surto de l’aigua i marco en 32:30” 1900 metres, vaig caminant fins a la transicio i passo el control del xip en 34:13. Sensacions brutals.. Transició caminant amb visita al lavabo inclosa.
Bike: primera part a 130 pulsacions a 27km/h; molt millor que el dia abans del rodatge que anavem la primera part a 25-26km/h. Em paro al bany al primer avituallament al km 20 per preparar el port. I cau la primera barreta. Comença el port. Mantenint bona cadència i molt suau. Dossificant. No cal dir que em passa tothom com màquines. Jo al meu ritme. El meu cap sabia curva per curva del port. Cap sorpresa. Corono amb millor temps del que m’esperaba i molt relaxat. Comença la baixada i...ooh sorpresa: l’ùnic tros que no em coneixia del recorregut (10km) tenen un repecho de 4km que castiguen a tothom. Una pena, això em farà recuperar desprès. Tercera part ciclista se’m mort el pulsòmetre al km 65 (havia canviar la pila el dia abans!!!). Cap problema. Tinc un ordinador al cap. Ho faré per sensacions. Els ultims 35km calculaba la mitja que havia d’anar (el gps si que funcionaba) per cumplir amb l’obejctiu. Potser deuria anar a 140-145 pulsacions, però havia entrenat molt bé i sabia que ho podia fer. Se’m surt la cadena. Paro i la poso. Si arribo a punxar no portaba els 50€ pq algú em canvies la roda, i haguès perdut molt; així que en aquest aspecte tot controlat. Tercera barreta (la segona a la baixada definitiva del segon port). Veig al Lerma. Em treu 5 minuts. Fa bona cara. (el vaig convencer de que no fes la “dog tactical”). Sabia que hi havia un repecho abans d entrar a Alcudia (zona transició) d1km i per si de cas apreto per aconsegui la bona mitja. Fi bici 3:35’ a 25,1 km/h. També millor que l’objectiu. Lerma em treu 3’; m’ho diu el juanjo que m esperaba. Transicio tranquila. Torno a passar pel bany.
Run: sense pulsòmetre valoro agafar un altre que portaba per si les mosques, però per no agobiar-me pq sabia que lo important era acabar i depenia dels genolls i del meu cap no lagafo. 4 voltes de 5-5-5-6. la primera en 34’: molt tranquil. La segona en 38, segueixo molt bé. El meu cap sap que acabaré i tinc un moment de record de tot l’esforç que he fet. M’emociono. Tercera volta al km12 em comença a fer mal al genoll i al 15 em paro a un avituallament i quan arrenco em clavo al gemoll esquerra. Camino 100 m pero res. Decideixo no parar fins al final perquè em costaria arrancar. Tercera volta en 39. Quarta volta dura pel dolor del genoll. Però aqui va ser on el meu cap va tenir la seva part de glòria. Cap problema. Acabo tranquilament segur. En 47’. Final 2:38.
Total, que a celebrar l’èxit amb la Cristina que tant ha col.laborat durant aquesta temporada i a fer números mentals de com reduir temps. Si no camino a les transicions, si baixo 4’ nadant amb més esforç, si amb el circuit ciclista conegut baixo 10’ i si em passa les cames algun pro crec que puc estar al podi.

ABC: la roba perfecte. Les bambes perfectes. Aqui vaig tenir moooolta sort.

Conclusions:

El cap es clau.
L’alimentació durant la cursa es la vida. Gold Nutrition
Si has de fer alguna cosa d’aquestes ha de ser amb la millor organització possible, i en aquest cas IRONMAN es excel.lent. El servei al corredor es exquisit.
Si tens un entrenador, que sigui molt bo. En el meu cas així és.


Xavi Martinez
HALF IRONMAN FINISHER

No hay comentarios: