Solo hay una cosa mejor que soñar. Convertir tus sueños en realidad!!!!

Carpe Diem!

miércoles, octubre 27, 2010

Crònica Txema Colomer Nùria-Queralt-Bergà 2010


Txema en plena a cursa!!


Pèrfil increïble

Crònica del Txema colomer un alumne destecat! felicitats per el 14 º lloc!!!
El cap de setmana 3 i 4 de juliol del 2010 vaig participar a la 20a Travessa Núria-Queralt-Berga, organitzada per l’Associació de Muntanyencs Berguedans i puntuable per la XIII Copa Catalana de Caminades de Resistència.
En aquesta edició hi havia un canvi de recorregut efectuat a l’edició anterior, convertint a aquesta travessa en una veritable ULTRA de 96 quilòmetres de recorregut i 9500 metres de desnivell acumulats. Si la duresa exigent era evident, enguany la meteorologia no va acompanyar i els darrers quilòmetres de carrera van estar passats per aigua. Un temporal de pluja i vent va convertir els camins i els corriols en un veritable fangueig. Dels 400 participants que vàrem sortir de Núria, només vam aconseguir arribar a Berga 235 en menys de 24 hores, temps màxim que donava l’organització per fer tot el recorregut. En el meu cas, vaig completar el recorregut en 16h33minuts quedant el 14è classificat de la general.


Carles


lunes, octubre 25, 2010

Crònica d' un campió !! Miquel Beltran 2º Marató UTSM 2010




Gaudint del bon treball fet! Proper any camí de la UTMB 2010 !!! som-hi Miquel



Al podi com a 2º de la general, un gran inici de temporada!!




Arribant a final de cursa !




A mitjà cursa el Miquel lluitant tot sol contra les adversitats, un gran cap li fa resistir



Miquel passant per Ullmolins
El passat 16 d’octubre de 2010, es va celebrar a la localitat de Cornudella del Montsant, la segona edició de la Ultra Trail Serra del Montsant ( UTSM ).
L’UTSM es una prova de 97km amb un desnivell positiu acumulat de 3530 m i amb un màxim de 24 h per realitzar-la.
A les 10:00 del dissabte 16 es donava el tret de sortida d’aquesta prova, en la qual va participar-hi el Miquel Bertran Rovira entrenat pel Carles Tur Carbonell.
La sortida va ser ràpida, es tractava d’anar el més endavant possible per evitar les aglomeracions pels camins estrets que conduïen a la població d’Albarca i posteriorment a la serra major, pujant un desnivell 574m. Vaig arribar al control d’Albarca en la 8ena posició.
Després, el camí sinuós conduïa fins el pi de la carabasseta on s’iniciava un fort descens fins a la població d’Ulldemolins ( Km 19 ) i on es trobava el primer avituallament líquid i sòlid de la cursa. Arribant a aquesta població vaig ser avançat per dos atletes, col·locant-me llavors en la 10ena posició. En aquest punt, paro uns 30 segons per menjar una mica ja que sortint d’aquesta població venia el tram més llarg de la cursa sense controls ni avituallaments, aproximadament uns 20 km que van resultar decisius per la classificació final de la cursa ja que diversos atletes capdavanters es van perdre i alguns d’ells van acabar abandonant la prova.
Arribant a la població de Margalef ( km 40 ) avanço un corredor que em comenta que s’han perdut diversos atletes i que ell va en la tercera posició. Aquesta notícia em dona ales i ho confirmo en el control de Margalef on la gent de l’organització em comunica que vaig en tercera posició i molt a prop del segon.
Sortint de Margalef encaro la segona dificultat en pujada de la cursa i atrapo al segon classificat, el Basc Asier Irazabal. Continuem la marxa junts i arribem Cabacés ( km 54’4) i meitat de la cursa, on trobem el primer avituallament complet ( entrepans, pasta, caldo, fruita, dolços, etc.) que l’organització havia preparat. En aquest punt trobo a l’Enric Violan i la seva dona que m’animen i es preocupen per si tinc alguna molèstia o ferida en la que em puguin ajudar. Una mica de menjar i beure i a córrer que encara queden uns quants kms.
Surto abans que l’Asier i un petit descuit em fa perdre les cintes que marcaven el camí. Perdo poc temps però el suficient perquè m’avanci l’Assier i el perdi de vista. Encaro la tercera pujada forta de la prova i m’agafa el “pajarón” de l’any.

Continuo la marxa confiant en la recuperació i em dona molta força el fet que durant aquest mal moment no m’avança ningú. Recupero les forces i encaro la recta final de la cursa en tercera posició i a pocs minuts del segon classificat.
Arribo a la població d’Escaladei (km 76’7), lloc en el que ens trobem el segon avituallament fort de la cursa. Em comuniquen que el segon ha passat fa uns 10 minuts. Menjo una mica, dos gots de coca-cola i em mentalitzo per patir ( una mica més ) ja que en aquest punt és on trobem la quarta dificultat en pujada i la més dura i tècnica de la prova. S’ha fet de nit i he de posar en marxa el frontal, encaro la pujada i quan ja porto una estona observo des de l’alçada un seguit de 4 ó 5 llums que pugen darrera meu. És hora de treure totes les forces que em queden.
Al coronar la serra major, atrapo al segon classificat. He fet una bona pujada i ell va una mica tocat. Trotem una mica junts, però veig que tinc força per tirar més i endureixo el ritme, l’Asier no aguanta i me’n vaig tot sol per fer els últims 11 km de cursa. El més difícil ja estava fet, ara havia de mantenir el ritme i el meu cap tenia clar que volia acabar en aquesta segona posició.
L’últim control 8 km abans de l’arribada, una mica de coca-cola i surto corrent com si acabes de començar la cursa, afluixo en les pujades però apreto en el pla i les baixades. Entro a la població de Cornudella volant i aconsegueixo la segona posició de la classificació general i la primera posició en la categoria sènior amb un temps final de 12h 24 ‘ 49”.
M’he buidat, ho he donat tot però ha valgut la pena. Els entrenaments amb el CARLES han donat resultat tot i el poc temps de preparació que dúiem per afrontar una cursa d’aquestes característiques. Ara toca recuperar i continuar entrenant per afrontar nous reptes.
En aquesta cursa una cosa m’ha quedat clara:
“ SI LA MENT VOL, EL COS POT ”
Texte redactat per : Miquel Beltrán

sábado, octubre 23, 2010

Nuevas Medias Compressport; Race & Recovery y las novedosas full leg


Las r2: race & recovery una genial opción para la competición y el día a día

Propiedas de la full leg, novedad que causará sensación

El kit de medias, listas para entrenar y recuperar!


Esta semana me han llegado las nuevas medias compressport race & recovery y las novedosas full leg, la verdad que se notan sobre todo en la recuperación post carrera u entrenamiento. La sensación de las full leg se disipa por todo el muslo al igual que en la pierna (es decir gemelos y sóleo) el material del cúal estan hechas resulta de una comodidad exquisita así como todos los detalles ínclusive la decoración de las mismas. En definitiva una "delicatessen" de la mano de Compressport.


Para más información: http://www.compressport.es/blog/

Carles

miércoles, octubre 20, 2010

Vuelta a la competición !!! Triatlón de Barcelona


Súper equipo "MACABI" con María la gran animadora !!!! el año que viene repetimos seguro!

Matias y Carles un tandém de lujo para la temporada 2010-2011. Nadador y preparador juntos


Matías un gran nadador salió en 6º posición del agua

Este fin de semana se disputó el triatlón de Barcelona, un día con un tiempo genial y con 5.000 participantes en el mismo. Un sinfín de emociones recorrieron mi mente después de 3 años en blanco sin competir por motivos personales, aunque fuera de forma y con poco entreno en mis piernas, el equipo formado por (Matías Aguilera (nadador) , Biel Ferriol (corredor) y un servidor el sector de ciclismo) , la carrera por equipos estaba compuesta por 100 equipos y con el conque de que debíamos disputar el triatlón con casi 2.000 participantes más, junto a otras salidas y grupos, es decir el segmento de ciclismo un corre calles en toda regla.Lo mejor del triatlón la tensión de las transiciones y el paso del testigo (chip) con el esfuerzo del cuerpo y las pulsaciones a 200 lpm se complico un poco más de lo esperado. Al final 9º posición para el Macabi (Matías, Carles, Biel) de los 100 participantes y un 4 º parcial en ciclismo mejor de lo esperado. El año que viene volvemos seguro un poco más entrenados y mentalizados.



Saludos

Carles